‘Cultures i drets sexuals de les dones a Catalunya’ és un projecte dut a terme per Farmamundi en col·laboració amb el col·lectiu Dones Pa’lante i el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) que té com a objectiu millorar l’atenció a la salut de dones migrades a Catalunya, a través de la recerca, accions de sensibilització i la incidència amb institucions públiques.
Cultures i drets sexuals de les dones migrades a Catalunya
L’informe Característiques de les dones migrades gestants pretén millorar el coneixement del col·lectiu de gestants migrades en procés d’embaràs, amb l’objectiu de millorar l’atenció sanitària i que no sigui discriminatòria. Aquest treball és resultat d’una recerca que analitza dades de 36.620 gestants a Catalunya durant l’any 2019, a través d’antecedents mèdics, ginecològics, obstètrics, així com aspectes socioeconòmics de les dones ateses per l’Institut Català de la Salut.
Juntament amb la publicació, Farmamundi l’Associació Mujeres Pa’lante ofereixen a les administracions públiques una sèrie de recomanacions per a millorar l’accés del col·lectiu migrat, específicament en relació amb l’atenció en salut i als Drets Sexuals i Reproductius.
DESCARREGAR L'INFORME
DESCARREGAR LES PROPOSTES D'INCIDÈNCIA
Desmuntant estereotips sobre l'accés a la salut de les dones migrades i refugiades
De veritat creus que les persones migrades ‘s’aprofiten’ del nostre sistema de sanitat? Saps què és el ‘efecte Pigmalión’ i com pot reforçar la discriminació de les dones migrades?
Desmuntem rumors racistes, expliquem biaixos que poden generar conductes discriminatòries i posem a prova les narratives de l’exclusió de les persones migrades en els serveis públics de sanitat.
Desmuntem rumors racistes sobre l'ús dels serveis de salut pública per part de les persones migrades
De veritat creus que las sanitat pública perd qualitat per l’arribada de persones migrades? La veritat és que la població estrangera visita menys als especialistes, es medica menys i utilitza menys els hospitals que l’autòctona.
A més a més, la sanitat pública es finança amb impostos directes i indirectes, com l’IVA, no de les quotes a la
Seguretat Social. Per tant en el moment en què una persona consumeix o compra alguna cosa, està finançant el sistema sanitari. Estigui treballant o no, estigui regularitzada o no.
T’ho expliquem amb aquesta bateria antirumors!
Descarrega i comparteix!
- Descarrega la bateria en català (format vídeo mp4 | format diapositives en jpg)
- Descarga las baterías en castellano (formato vídeo mp4 | formato diapositivas en jpg)
Què és l'efecte pigmalió i com pot afectar la salut de les persones migrades?
Segons l’efecte Pigmalió, el comportament negatiu envers algú, per unes característiques específiques que no sabem si té, però que li atribuïm, pot crear en l’altra persona allò que hi esperàvem trobar; per tant, pot generar el comportament que sostenia la nostra discriminació. Per exemple, com considerem que les dones migrades “no es volen integrar”, no ens hi relacionem, i d’aquesta manera contribuïm, efectivament, a la seva no inclusió.
Una dona embarassada que vol fer el Ramadà, podria tenir un bon assessorament i acompanyament individualitzat que permeti identificar factors de risc, planificar la dieta, informar dels signes d’alarma i actuar. No obstant això, moltes professionals de la sanitat s’oposen al dejuni, pels efectes que pugui tenir en la gestant i en l’embrió. Si una dona decideix fer el dejuni del Ramadà i no sent que és respectada, no consultarà amb
els professionals sanitaris. Això pot generar un efecte de ‘profecia autocomplerta’ sobre els efectes nocius del Ramadà durant la gestació, que no es donaria amb un bon assessorament.
Descarrega i comparteix!
- Descarga las baterías en castellano (formato vídeo mp4 | formato diapositivas en jpg)
- Descarrega la bateria en català (format vídeo mp4 | format diapositives en jpg)
Prejudicis, estereotips i discriminació sobre les dones migrades en l’àmbit sanitari.
Els estereotips són creences que no sempre són conscients. Al contrari, són associacions automàtiques que beuen en gran part de les nostres arrels culturals.Els prejudicis són creences basades en els estereotips. És una actitud hostil envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup. L’estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i això alhora pot portar a la discriminació com a forma de comportament, generant situacions de segregació i de marginació social.
T’ho expliquem amb exemples en aquesta bateria antirumors.
Descarrega i comparteix!
- Descarga las baterías en castellano (formato vídeo mp4 | formato diapositivas en jpg)
- Descarrega la bateria en català (format vídeo mp4 | format diapositives en jpg)
El perill del relat, quan aquest és únic
La manera com percebem a les persones del sud global està condicionada per les històries que ens ha mostrat el cinema, la literatura, la televisió i l’escola. Són narracions escrites des d’un únic punt de vista: l’occidental. Com a conseqüència, estan travessades per la nostra relació històrica amb aquests pobles, que és colonial.
És el que Chimamanda Ngozi defineix com “la història única”. La ‘història única’ crea estereotips, i aquests estereotips converteixen un relat individual en l’únic relat possible, emfatitzen les nostres diferències -en lloc de les nostres similituds-, dificulten l’empatia, deshumanitzen i impossibiliten que connectem com a éssers iguals.
Quines històries úniques estan condicionant la manera en què entenem la salut sexual i reproductiva de les dones migrades a Occident?
Descarrega i comparteix!
- Descarga las baterías en castellano (formato vídeo mp4 | formato diapositivas en jpg)
- Descarrega la bateria en català (format vídeo mp4 | format diapositives en jpg)
Models conversacionals i comunicatius
Als països occidentals tenim un estil comunicatiu directe. Estem acostumades al fet que ens preguntin temes
de sexualitat, avortaments, parts anteriors, a parlar d’aparells reproductors i genitals…
Aquest estil conversacional pot generar la incomoditat a algunes dones socialitzades en altres contextos culturals.Com a conseqüència, la comunicació entre personal sanitari i dones serà deficient.
Com podem incorporar la perspectiva interseccional en l’atenció a persones migrades, perquè el personal sanitari pugui instal·lar/ adquirir habilitats comunicatives i de comprensió cap a les dones ateses?
Descarrega i comparteix!
- Descarga las baterías en castellano (formato vídeo mp4 | formato diapositivas en jpg)
- Descarrega la bateria en català (format vídeo mp4 | format diapositives en jpg)
De quina nacionalitat creus que parlen?
La imatge i la reputació de cada país a l’exterior té una estreta relació amb els estereotips culturals.
Nosaltres també som subjectes d’estereotips amb els que probablement no ens identifiquem.
Posem en dubte, doncs, els filtres a través dels quals jutjem d’altres persones!
Descarrega i comparteix!
- Descarga las baterías en castellano (formato vídeo mp4 | formato diapositivas en jpg)
- Descarrega la bateria en català (format vídeo mp4 | format diapositives en jpg)