Foto:Christian Bowen
Model d’atenció
“Hi ha un canvi generacional i volen canviar els comandaments, volen canviar una mica quina és la funció del comandament, i interessa també un canvi en el model, anant més cap a l’atenció de la normalitat, donar poder més a les llevadores, en un hospital de tercer nivell.” Anna (gestora sanitària)
Nou protocol d'atenció
En els últims anys hi ha hagut canvis en els protocols d’atenció a l’embaràs i el part amb l’objectiu de millorar el tracte humà, línia en la qual es continua treballant en els diferents ASSIR i hospitals en els quals exerceixen les professionals participants d’aquesta investigació. Una de les prioritats és desmedicalitzar el procés, de manera que es tornin a atendre l’embaràs i el part com a processos fisiològics, i no patològics.
Com a exemple, s’han desenvolupat protocols com el pell amb pell, amb l’objectiu que es reservi un període de temps segur i suficient en el moment immediatament posterior al part perquè el o la nounada i la seva mare o pare puguin mantenir contacte físic directe.
D’altra banda, hi ha també la proposta de generar un clima de confiança entre la professional que atén i la usuària, de manera que sigui més fàcil aconseguir una comunicació fluïda que abasti altres aspectes, a més del biològic, perquè la dona se senti més còmoda per expressar sentiments, pors o inseguretats
“Vaig veure molt interessant l’oportunitat de que el mateix col·lectiu de llevadores de l’hospital, pertanyia a un ASSIR, amb el generar continuïtat i generar contactes mixtes i que les dones que s’atenien a un ASSIR, poguessin trobar la mateixa llevadora en el part. Que poguessin trobar la mateixa llevadora a la sala de parts em sembla com un continuum molt interessant de treballar… La direcció recolzava que les noves places fossin mixtes amb primària i també em va semblar molt interessant això…” Anna (gestora sanitària)
Veiem en altres aspectes, com, encara que sigui des del mètode científic i el rigor burocràtic marcat pels protocols, es van incloent noves dimensions en el tracte.
“Bé, sempre es pregunta com estàs. Però normalment la resposta és: bé… No entres, no tenim protocol·litzat preguntar més a nivell emocional a fons… Si ara el nou protocol especifica que en el primer i el segon trimestre s’han de fer quatre o cinc preguntes, em sembla que són, en què es pregunta específicament sobre temes emocionals, llavors a partir d’ara cada trimestre ho farem, ho fiquem en la història clínica… quatre preguntes que es basen en el benestar emocional”. Neus (gestora sanitària)
Un terç de les llevadores entrevistades van esmentar que, en el nou protocol d’atenció, a més d’incloure la dimensió emocional mitjançant les preguntes sobre les quals parlava la gestora, s’inclouen, també, tres preguntes per esbrinar si la dona que està passant consulta ha viscut algun episodi de violència de gènere al llarg de la seva vida.
No obstant això, en aquest projecte, no ens referim únicament a la dimensió emocional, també a la social i cultural. És per aquest motiu que cal destacar aquí la importància de la figura de les mediadores interculturals i les agents de salut comunitària, que, encara que fa uns anys estaven més presents a les consultes, la seva figura mai es va acabar de consolidar.