Antirumors
870
page-template-default,page,page-id-870,cookies-not-set,elision-core-1.0.8,ajax_leftright,page_not_loaded,smooth_scroll,qode-theme-ver-4.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive

Desmuntem rumors sobre la salut de les persones migrades

De veritat creus que les persones migrades ‘s’aprofiten’ del nostre sistema de sanitat? Saps què és el ‘efecte Pigmalión’ i com pot reforçar la discriminació de les dones migrades?

Desmuntem rumors racistes, expliquem biaixos que poden generar conductes discriminatòries i posem a prova les narratives de l’exclusió de les persones migrades en els serveis públics de sanitat.

Desmuntem rumors racistes sobre l'ús dels serveis de salut pública per part de les persones migrades

De veritat creus que las sanitat pública perd qualitat per l’arribada de persones migrades? La veritat és que la població estrangera visita menys als especialistes, es medica menys i utilitza menys els hospitals que l’autòctona.

A més a més, la sanitat pública es finança amb impostos directes i indirectes, com l’IVA, no de les quotes a la
Seguretat Social. Per tant en el moment en què una persona consumeix o compra alguna cosa, està finançant el sistema sanitari. Estigui treballant o no, estigui regularitzada o no.

T’ho expliquem amb aquesta bateria antirumors!

Què és l'efecte pigmalió i com pot afectar la salut de les persones migrades?

Segons l’efecte Pigmalió, el comportament negatiu envers algú, per unes característiques específiques que no sabem si té, però que li atribuïm, pot crear en l’altra persona allò que hi esperàvem trobar; per tant, pot generar el comportament que sostenia la nostra discriminació. Per exemple, com considerem que les dones migrades “no es volen integrar”, no ens hi relacionem, i d’aquesta manera contribuïm, efectivament, a la seva no inclusió.

 

Una dona embarassada que vol fer el Ramadà, podria tenir un bon assessorament i acompanyament individualitzat que permeti identificar factors de risc, planificar la dieta, informar dels signes d’alarma i actuar. No obstant això, moltes professionals de la sanitat s’oposen al dejuni, pels efectes que pugui tenir en la gestant i en l’embrió. Si una dona decideix fer el dejuni del Ramadà i no sent que és respectada, no consultarà amb
els professionals sanitaris. Això pot generar un efecte de ‘profecia autocomplerta’ sobre els efectes nocius del Ramadà durant la gestació, que no es donaria amb un bon assessorament.

Prejudicis, estereotips i discriminació sobre les dones migrades en l’àmbit sanitari.

Els estereotips són creences que no sempre són conscients. Al contrari, són associacions automàtiques que beuen en gran part de les nostres arrels culturals.Els prejudicis són creences basades en els estereotips. És una actitud hostil envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup. L’estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i això alhora pot portar a la discriminació com a forma de comportament, generant situacions de segregació i de marginació social.

 

T’ho expliquem amb exemples en aquesta bateria antirumors.

El perill del relat, quan aquest és únic

La manera com percebem a les persones del sud global està condicionada per les històries que ens ha mostrat el cinema, la literatura, la televisió i l’escola. Són narracions escrites des d’un únic punt de vista: l’occidental. Com a conseqüència, estan travessades per la nostra relació històrica amb aquests pobles, que és colonial.

És el que Chimamanda Ngozi defineix com “la història única”. La ‘història única’ crea estereotips, i aquests estereotips converteixen un relat individual en l’únic relat possible, emfatitzen les nostres diferències -en lloc de les nostres similituds-, dificulten l’empatia, deshumanitzen i impossibiliten que connectem com a éssers iguals.

Quines històries úniques estan condicionant la manera en què entenem la salut sexual i reproductiva de les dones migrades a Occident?

Models conversacionals i comunicatius

Als països occidentals tenim un estil comunicatiu directe. Estem acostumades al fet que ens preguntin temes
de sexualitat, avortaments, parts anteriors, a parlar d’aparells reproductors i genitals…

Aquest estil conversacional pot generar la incomoditat a algunes dones socialitzades en altres contextos culturals.Com a conseqüència, la comunicació entre personal sanitari i dones serà deficient.

Com podem incorporar la perspectiva interseccional en l’atenció a persones migrades, perquè el personal sanitari pugui instal·lar/ adquirir habilitats comunicatives i de comprensió cap a les dones ateses?

De quina nacionalitat creus que parlen?

La imatge i la reputació de cada país a l’exterior té una estreta relació amb els estereotips culturals.

Nosaltres també som subjectes d’estereotips amb els que probablement no ens identifiquem.

 

Posem en dubte, doncs, els filtres a través dels quals jutjem d’altres persones!

Desmuntem rumors sobre el circuit d'accés al sistema sanitari públic català i com obtenir la targeta sanitària I

Et van dir que si no tens la targeta sanitària, no et poden atendre a Urgències. O que si t’atenen, hauràs de pagar posteriorment el cost de la consulta o de la intervenció?

 

L’assistència sanitària en cas d’urgència és un dret. Si no tens targeta sanitària o no disposes d’una assegurança mèdica ni de recursos econòmics, pots demanar en el taulell del centre de salut una “declaració responsable”.

 

Coneix el circuit d’accés al sistema sanitari públic català i com obtenir la targeta sanitària en situacions de migració en AQUEST LINK.

Desmuntem rumors sobre el circuit d'accés al sistema sanitari públic català i com obtenir la targeta sanitària II

Creus que només pots accedir a la targeta sanitària si estàs empadronada/at en un domicili fix?

És fals!!

Per tal de poder sol·licitar la targeta sanitària has d’estar empadronada/at en el teu municipi de residència.

Si no tens domicili fix, pots sol·licitar l’empadronament a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) del teu municipi.

L’empadronament és un dret que els Ajuntaments han de garantir, atès que el padró proporciona accés als serveis de salut i d’educació pública, que són drets universals. L’empadronament és, a més a més, gratuït.

Si ets una persona migrada i necessites empadronar-te a la casa on vius per a poder accedir a l’arrelament o a la targeta sanitària, no haurien de cobrar-te per això.

 

Coneix el circuit d’accés al sistema sanitari públic català i com obtenir la targeta sanitària en situacions de migració en AQUEST LINK.

Desmuntem rumors sobre el circuit d'accés al sistema sanitari públic català i com obtenir la targeta sanitària III

Has sentit mai que “les persones migrades no regularitzades no haurien de tenir accés al sistema de salut pública, atès que no cotitzen a la Seguretat Social”?
Desmunta-ho amb aquesta bateria antirumors!
Coneix el circuit d’accés al sistema sanitari públic català i com obtenir la targeta sanitària en situacions de migració en AQUEST LINK.

Amb la col·laboració de: