El paper de les mediadores
81
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-81,cookies-not-set,elision-core-1.0.8,ajax_leftright,page_not_loaded,smooth_scroll,qode-theme-ver-4.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive

El paper de les mediadores

“La mediació és un paper molt poc valorat, l’han retallat perquè no és valorat, però després t’adones que tu vas allà per ajudar i per fer que s’entenguin, però moltes vegades no ens fan cas... en l’àmbit social en general hi és però no li fan cas. És un paper molt difícil, de vegades, i molt poc valorat”.
Florentina (mediadora)

Foto: Vonecia Carswell https://unsplash.com/@v_well

L'importancia de les mediadores

Les conseqüències de la seva no-estabilització en l’àmbit professional dona lloc a confusions: “No es pot obviar que la mediació intercultural es troba molt propera a altres exercicis professionals ben delimitats en diversos àmbits de la intervenció social, molt especialment amb el treball o l’educació social. Aquesta proximitat dona lloc a confusions tant en els rols d’aquests professionals com en els límits de les seves actuacions” (Antonin, 2013, 63).

 

Una de les confusions principals és la de referir-se a les mediadores o agents comunitàries com a traductores, de manera que s’invisibilitza, així, la seva funció de facilitar l’intercanvi de coneixements entre les persones migrades i el personal sanitari. La seva funció no només persegueix reduir les barreres lingüístiques, sinó també les culturals.

 

Les usuàries tampoc semblen tenir clar el paper d’aquestes professionals, raó per la qual tres de les mediadores del grup va afirmar rebre trucades als seus telèfons personals i fora del seu horari de treball perquè els solucionessin qüestions relacionades, o no, amb l’àmbit específic sociosanitari.

 

La mediació intercultural sorgeix “arran de l’augment de la immigració i, per tant, de la necessitat de crear ponts d’entesa entre la societat autòctona i les cultures que s’hi han anat establint” (Antonin, 2013, 55).

 

Només mitjançant la creació d’aquests ponts es pot aconseguir un accés equitatiu a la sanitat pública i, a més, prevenir la reproducció dels estereotips i d’actituds racistes. Ens hem trobat, en la majoria dels testimonis de les professionals sanitàries, que les actituds que més qüestionaments morals els provoquen són majoritàriament referents a les dones pakistaneses, qui, per raons culturals, acostumen a preferir ser ateses per ginecòlogues en comptes de per ginecòlegs. Davant d’això, les professionals amb les quals hem treballat no solen tenir problemes per acceptar el canvi, encara que algunes es pregunten fins a quin punt s’ha d’adaptar el sistema i no la usuària. Cal destacar, de tota manera, que aquest canvi se sol·licita en les gestions administratives i no en les sanitàries i que és el personal administratiu, qui, en alguns casos, s’hi mostra reticent.

 

Els beneficis de la mediació intercultural es tradueixen en un major enteniment entre les professionals sanitàries i les usuàries i en el fet que aquestes tinguin la possibilitat d’expressar-se i viure el procés que està per arribar amb tranquil·litat, confiança i coneixement: “Els estudis desenvolupats en diferents països demostren que els serveis de mediació intercultural incrementen el grau de satisfacció de les persones usuàries i dels i les professionals, redueixen els costos sanitaris i, encara més important, milloren la qualitat de l’assistència per al conjunt de les persones usuàries” (Carratalá Pérez, 2010, 8).

La empatía

“El primer pas que faig sempre, o que sento que he de fer, és escoltar […] escolto la situació, escolto el cas, l’escolto perquè ella transmetrà el que jo puc fer per ella; […] I en aquest escoltar, jo escolto les promeses, les seqüeles d’aquest dolor, de tot el que ella vulgui transmetre del que ha passat…”.
María (mediadora)
“Volem mediadors, per favor! [...] Sí que és veritat que la barrera idiomàtica... és un problema, és un problema molt important, però quan pensem que hem superat la barrera idiomàtica... per exemple, població sud-americana, no tenim barrera idiomàtica, parlen castellà, per tant, ens entenen. Si diem mira, has de fer una ecografia, ara farem una analítica per al mètode anticonceptiu... ens entenen perfectament. Però continuen havent-hi aspectes relacionats amb la cultura...”.Teresa (gestora sanitària)

Foto: Francisco Venancio https://unsplash.com/@franciscovenancio

Les professionals ens expliquen que quan es troben amb un cas en què el desconeixement de l’idioma impossibilita completament la comunicació, de vegades utilitzen el recurs d’interpretació ofert per Sanitat Respon, és a dir, un servei de traducció telefònica, per la qual cosa el telèfon va passant de la professional sanitària a la usuària i viceversa. Aquest procés requereix molt de temps, temps que no es podrà invertir en altres aspectes de la persona.

 

Cal parar atenció a aquesta petició de mediació, especialment pel que fa al procés d’embaràs i part, ja que: “Les taxes de fecunditat són comparativament més elevades entre les dones immigrades respecte de les autòctones i el part és la causa principal d’ingrés hospitalari entre la població estrangera. L’existència de deficiències socials i econòmiques entre les dones immigrants […] dibuixa un escenari de disparitats profundes i de necessitats insatisfetes en els àmbits de la salut materna i la salut reproductiva”

 

 

Entre aquestes deficiències es troben la manca de xarxes de suport, amb la conseqüent soledat que envolta les dones, terme utilitzat per tots els grups amb què hem treballat per descriure com arriben les usuàries a la consulta, a més d’altres com amb por, arrossegant el dol migratori o amb dificultats socioeconòmiques. Tots ells, conceptes que s’entrellacen quan tractem de descriure com les professionals llegeixen les experiències de les usuàries després de les seves trobades. Cal fer un apunt sobre aquest aspecte per manifestar que les usuàries participants en la primera fase de l’estudi no feien una lectura d’elles mateixes com de persones soles o mancades de xarxa de suport, sinó que, tot i viure situacions d’exclusió social, definien les seves experiències com a moments en els quals van haver de tirar endavant amb determinació i sense sentir-se víctimes de la situació que estaven vivint.

En l’actualitat el servei de mediació està molt debilitat, per la qual cosa, en ocasions són les llevadores mateixes, en l’atenció a la usuària, les que han de buscar altres recursos per oferir un tracte més proper a la dona, intentant, a més, superar certes dificultats, com la idiomàtica o la cultural.

“De totes maneres jo… una cosa és conèixer les cultures i com pots acompanyar, però si això no va acompanyat d’una actitud… Crec que parlem massa, en general, els professionals sanitaris, quan acompanyem (riu). Vull dir que de vegades millor calladet i que facin el seu ritual; escoltar molt més i parlar molt menys. I més si és una altra cultura…” Alba (comadrona hospitalaria)

Hem de destacar la importància que han donat tots els col·lectius amb els quals hem treballat en les sessions i entrevistes a l’empatia, al llenguatge no verbal i a alguns d’aquests recursos utilitzats.

“Bé, jo crec que tinc molta facilitat per tenir empatia, potser per l’experiència que vaig tenir i perquè a mi l’antropologia em va ajudar molt a entendre les cultures, i potser s’hi afegeixen les meves experiències personals i llavors, bé, jo, de vegades, quan arriba una senyora i dius: uf!, amb aquesta com em relacionaré, i ho veus molt fàcil, amb dues paraules i una mirada… a mi… bé, jo crec que jo connecto amb la gent molt fàcilment, no em costa gens. És fonamental, bàsic a la feina”. Dolors (llevadora d’ASSIR)
 
“Jo, l’empatia, doncs la despertes perquè hi ha coses que potser t’arriben o dones que potser intentes ser empàtica en el sentit de no només em fixo en els paràmetres químics de la teva analítica, no? Sinó que potser tens en compte altres coses. […] Llavors hi ha coses d’aquestes, doncs que sí que saps que te les vas guanyant a poc a poc, perquè et poden veure com una persona més enllà de la persona de bata blanca que em renya perquè m’he engreixat 3 quilos aquest mes, oi?”. Catalina (llevadora d’ASSIR)
 

L’empatia és clau en el treball amb dones que estan vivint el procés d’embaràs i part, moment d’especial vulnerabilitat, però també d’especial força en les seves vides, així ho han afirmat les professionals de tots els grups. L’absoluta majoria de les dones afirma que l’empatia depèn de la persona en ella mateixa, no del col·lectiu professional al qual pertany ni al seu sexe. Cal aclarir, també, que algunes de les professionals pateixen una cosa semblant a un excés d’empatia que fa que s’emportin càrregues emocionals a casa, i és que: “Els naixements poden ser traumàtics per a totes les persones involucrades; obstetres i llevadores estan sotmeses a tensions molt diferents a les que pateixen les dones a les que atenen” .

 

Finalment, i amb relació a l’empatia, cal reflexionar sobre el fet que aquesta no respon únicament a una qüestió individual, sinó que també respon a les nostres construccions socials i morals que, alhora, responen també a les relacions de poder imperants en la nostra societat, que subordinen les persones no blanques.

 

Aquest racisme, com que està present encara en la nostra societat, es reflecteix també en els centres sanitaris, repercuteix en l’atenció a les dones usuàries i, per tant, ha de ser anomenat i tingut en compte a l’hora de dissenyar les propostes de millora.